Els guardians



El
conte que us presento avui el vaig escriure al novembre del 1982, és
un diàleg entre dos personatges, intentava donar una visió
de l’acció sense fer descripcions fora del diàleg.


  • Estem
    aquí ja fa molt de temps, es la nostra obligació la
    que ens lliga en aquest lloc, nosaltres guardem la pedra de l’ordre,
    ningú no pot tocar-la doncs aquell que la toqués
    podria fer-se l’amo del món.

  • Ha
    d’haver-hi cap sistema més per evitar-ho … desfer-la,
    tanmateix.

  • Això
    és impossible, la pedra no es pot destruir, no es deixa, i
    nosaltres també ho hem d’evitar doncs si un dia desaparegués
    nosaltres i tot el món aniríem a la destrucció.

  • Si
    un de nosaltres, però, volgués tocar-la …

  • L’altre
    el mataria.

  • I
    si aquest matés a l’altre?

  • De
    seguida apareixeria un altre guardià que el mataria.

  • I
    així infinitament, oi?

  • Infinitament.

  • I
    com ho saps això?

  • No
    em diguis que no t’han explicat la història dels dècims
    guardians.

  • D’això
    fa ja tant de temps que ningú no pot dir que no sigui sinò
    una llegenda sense sentit.

  • Per
    si un cas caldria que no pensessis més en aquesta
    possibilitat.

  • I
    si tots dos guardians es posessin d’acord?

  • No
    vulguis buscar possibilitats així.

  • No
    ho entens, o no vols entendre-ho. Podríem ser els amos del
    món!

  • Impossible,
    tan sols un en tindria el poder.

  • Altra
    cosa que no entenc, si estem aquí hom qui volgués
    tocar la pedra, som s’ho faria?

  • Estant-hi
    nosaltres és impossible, impossible, entens? I no facis més
    preguntes, tu has vingut pel teu peu, ningú no t’ha obligat.

  • Sí,
    tu no ho saps, però, quin interes en tenia en arribar aquí.

  • Ho
    sé, ben bé que ho sé! Tu vols fer-te l’amo del
    món, com jo ho volia quan vaig arribar … i mira’ns ara,
    aquí, guardant la pedra, sense cap ànim per fer-ho.

  • I
    què t’obliga a no fer-ho? O és que tens por?

  • Por?
    El considero un impossible, no en tinc por, no.

  • Doncs
    mira’m, jo no el considero un impossible i penso tocar la pedra.

  • Veus
    la meva espasa? Doncs aquesta fulla tan ben esmolada et tallarà
    el coll.

  • Si
    això és el que penses fer aquí està la
    meva espasa, si el que vols és morir.

  • Lluitem
    doncs, i si guanyes veuràs al teu costat altre guardià
    i hauràs de lluitar amb ell.

  • Ha
    caigut la teva espasa i ara et mataré, puc veure el camí,
    ho veus tu? No ve ningú, I ara pots morir … Però què
    és el que em passa? Un estranya força m’impedeix de
    matar-te.

  • Mira
    bé, mira i veuràs la raó.

  • La
    pedra hi és, el camí i la muntanyà on són?
    I aquestes parets, D’on han sortit?

  • Aquí,
    senyors, poden veure aquesta escultura que representa dos guerrers
    lluitant per aconseguir el diamant de Meorna. L’autor és ….



Quant a skorbuto

Sigueu tots benvinguts.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els guardians

Prova



Quant a skorbuto

Sigueu tots benvinguts.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.