Voltors 1

No em feu dir que volia dir en aquest poema, sols us puc dir que el vaig escriure al gener del 1981 i que, tot i no recordar que em va fer escriure’l, i obviant la seva poca qualitat te un no sé què que m’agrada.
 
Voltors que ballen
perduts al temps d’ahir;
i junts, a casa
tornar. Així, adéu,
amor t’estimo,
coloma blanca
que mor a mans del  voltor,
i plora l’aigua.
Per què no plora l’amor?
Adéu, t’estimo.
Adéu, amor.
 
 



Quant a skorbuto

Sigueu tots benvinguts.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.