Voltors 2

Febrer del 1982. Vist amb la distància que dona el temps diria, fent broma, que és una imatge costumbrista campestre. reconec que era una mica gore, paraula que llavors no en coneixia. No el llegiu si sou molt sensibles o esteu menjant.

 

El voltor perd alçada

i cau

i en un moment frena 

i para

i seu a terra,

suau.

 La carn desfets,

el lleó se n’ha anat

i el voltor es menja

els ulls de l’isard.



Quant a skorbuto

Sigueu tots benvinguts.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.